En l'oblit cauràs per sempre més
dins la fosca boca del llop,
ofegan-te en la tenebra més violenta
seguint el compàs de la mort,
que vindrà per espentar-te als profunds soterranis.
Parlaràs amb les meves llàgrimes més pesades
per mostrar-los el camí a seguir,
per a que et busquen fidelment,
viatjant entre els somnis de la por
fins trobar la llum de la magnificiència.
En les hores d'un oblit càustic,
la fallida de la mort és una crònica,
la gelor de la soletat esborrà les meves llàgrimes
troban-te per sempre,
alçant-me com l'amo de l'eterna llum.
