Somriu per enderrocar fronteres,
enyora l'udol del cant,
viu de la misèria de la riquesa,
estima la tristesa,
observa l'infinitat del terror,
mai aprengues dels errors...
Esbrina els misteris incognoscibles
recorda'm amb un somriure,
atura el temps
i fes una passejada per la sòlida plaja.
Ara, la mort em peresegueix incansable
amb armes d'incalculable dolor
i jo, de tant de córrer,
estic esgotat.
