Olvideu-me per sempre,
porte massa temps
esperant l'eternitat d'un torn
que feia anys ja sabia, que mai m'arribaria.
Quan pense que el tinc més prop
fugeixes com el llamp en la fosca
sobre la majestuosa mar de plata,
sense deixar rastre de la teua essència.
En les nits de dubte,
on la tenebra s'eixampla fins acariciar l'infinit
m'obris el forrellat del cor
d'una martellada infanticida,
per enderrocar-me'l un poc més.
Si cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario