Un vell parc...

M'agradaria tornar a ser petit.
Aquelles vesprades en el parc,
mans i roba bruta,
plors de llàgrimes gegants
per no tornar a casa mai;
insuperable felicitat.
El temps del voltant
s'esfumava sense somiar,
de nano sols havies de preocupar-te
d'agafar la trompa,
omplir-te les butxaques.
No t'adonaves del món,
i ara pense
que alló era molt millor.
No oblideu mai,
quan teniem pocs anys,
no oblideu mai,
els records més meravellosos,
que encara que ja res
ens pot tornar l'esplendor en l'herba
i la glòria en les flors,
no devem d'entristir-nos,
perque la bellesa queda en el record.