lunes, 3 de enero de 2011

Inextingibles

No puc tornar a reprende aquell camí trencat,
porte  un vell gat engabiat,
negre i famolenc,
amb urpes afilades de llargària infinita.
Intenta escapar sense parar,
no li agrada estar tancat,
és el normal d'un animal.
Si el mire es fa el tendre
però a la que els meus ulls,
no estàn sobre ell,
els intents de mossegada
es succeixen ràpidament.
És un felí fals,
negre amb ulls verds.
Sigui com sigui,
passi el que passi,
aquest magnífic exemplar es per tu
ja que  ambdós sou igual;
feu les guerres d'amagat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario