Records

Aquell amor es pergué
com l'escultor que desbasta aquell marbre
orfe de sentiments.

Nosaltres puguerem acariciar
aquella meravellosa vesprada de tardor,
en la que algunes fulles,
encara,
es resistien a abandonar aquella,
que durant tant de temps sigué mare,
d'altres,
ja quasi mortes,
agonitzaven al terra humit de pensaments.

Recorde aquella plaçoleta,
on tu i jo vem ser per un instant
els dictadors del temps i de les coses.
tant bones com dolentes,
inclús,
de les imprecises.