Lo rall

Sols hi han tres coses que superen l'estampa d'un rallador:
Una gaviota fent un picat,
un vaixell allunyant-se per l'horitzó
i, una dona nua entrant a la mar.

Oliva

Sols perque ningú, mai podrà saber el que significa per a mi, compartir tota una vida amb tu; benvolgut poble.

Sempre avant

I recorda,
si tot el que t'he contat ocurreix,
no tingues por
no et fages enrerre,
jo estaré dintre teu,
preparant-te per al combat,
esmolan-te les dents,
afil.lan-te-les com mai.

Pasas, pero sin mucho ruido.

Sin haber ido al dentista,
te quedaste sin dientes;
sin trabajar en nada,
ganabas dinero diario,
tal vez perdido, pedido.
Sin conocer el habla
callabas y ahogabas,
algunas de tus penas,
solo las más pesadas.
Sin tener ideología definida
te enrrabietabas,
al ver a los políticos invadir tu territorio,
confundiéndolos a menudo,
con tu particular señor de la limpieza.
Sin saber donde ibas,
caminabas por las infinitas calles,
recorrías quilómetros de agonia,
despacio, ebrio.
Estrépitos aquilones,
enfriaban tu mente,
encharcaban tu alma,
de morada felicidad barata.
Y tú,
impasible ante las desgracias inmundas,
no sabias,
que tu vida ya estaba en almoneda.

Orígens

Vaig a desenterrar
aquell vell filferro rovellat
per a tornar a nigar
les meues opinions i decisions,
per a ser una altra vegada
el que sigué durant molt de temps.
Pols.

Quan desaparexca

L' il.lusió és alló que de vegades
em de deixar al fons del calaix,
ben amagada,
per a que no la trobe l'esperança.
Jo,
quasi sempre la creme,
perque així,
no sobreviuen proves del delit.
Ella sol renovar-se al cap d'un temps,
encara que sóc sabedor
de que algun dia s'extinguirà per sempre;
però jo no temo eixe dia,
en el qual s'encetarà la secció,
possiblement la meua última,
de desil.lusió contínua.
Perque porte massa anys fent pràctiques.

Penso

És una llàstima que aquesta bonica terra tinga tants enemics i traïdors.

Desafortunadament

N' hi han massa de Madrid, del Madrid, del PP i en bigot que no es diuen José Maria Aznar.

Inhibiéndome de tus aromas

Cuando comenzaba a enamorarme de tí,
hiciste que tragara todas mis futuras palabras,
al irte,
lejos,
con una luminosa y brillante antorcha roja,
en medio de la oscura y tenebrosa noche.
Soy la muerte y lo vivido,
soy la calma, soy tu Dios.
Cierra los ojos y te llevaré,
donde los sueños se hacen canción.
Hoy mis lágrimas se quieren suicidar,
acurrucadas morir en tu piel;
ahora al fin soy aire.

Records

Aquell amor es pergué
com l'escultor que desbasta aquell marbre
orfe de sentiments.

Nosaltres puguerem acariciar
aquella meravellosa vesprada de tardor,
en la que algunes fulles,
encara,
es resistien a abandonar aquella,
que durant tant de temps sigué mare,
d'altres,
ja quasi mortes,
agonitzaven al terra humit de pensaments.

Recorde aquella plaçoleta,
on tu i jo vem ser per un instant
els dictadors del temps i de les coses.
tant bones com dolentes,
inclús,
de les imprecises.

Invenció aforística

Si continuem aquest camí per aquestes sendes no velles, "progressistes", retrocederem de tal manera que l'escriure es convertirà en una de les virtuts més perseguides.


El primer amor és l'esborrany imperfecte dels que vindràn.


El bon pare es aquell que prevé no tindre'n.


Alerta: l'amor, en ocasions, pot resultar repetitiu.