Corrents gelades

En l'oblit cauràs per sempre més
dins la fosca boca del llop,
ofegan-te en la tenebra més violenta
seguint el compàs de la mort,
que vindrà per espentar-te als profunds soterranis.

Parlaràs amb les meves llàgrimes més pesades
per mostrar-los el camí a seguir,
per a que et busquen fidelment,
viatjant entre els somnis de la por
fins trobar la llum de la magnificiència.

En les hores d'un oblit càustic,
la fallida de la mort és una crònica,
la gelor de la soletat esborrà les meves llàgrimes
troban-te per sempre,
alçant-me com l'amo de l'eterna llum.

La modesta llista

Somriu per enderrocar fronteres,
enyora l'udol del cant,
viu de la misèria de la riquesa,
estima la tristesa,
observa l'infinitat del terror,
mai aprengues dels errors...
Esbrina els misteris incognoscibles
recorda'm amb un somriure,
atura el temps
i fes una passejada per la sòlida plaja.
Ara, la mort em peresegueix incansable
amb armes d'incalculable dolor
i jo, de tant de córrer,
estic esgotat.

Amor de vent

Olvideu-me per sempre,
porte massa temps
esperant l'eternitat d'un torn
que feia anys ja sabia, que mai m'arribaria.
Quan pense que el tinc més prop
fugeixes com el llamp en la fosca
sobre la majestuosa mar de plata,
sense deixar rastre de la teua essència.
En les nits de dubte,
on la tenebra s'eixampla fins acariciar l'infinit
m'obris el forrellat del cor
d'una martellada infanticida,
per enderrocar-me'l un poc més.
Si cap.

TV3 entre d'altres.

Cada estona més, ens esborren les nostres llibertats. La fosca democràcia valenciana, que per baix taula amaga la fred d'una dictadura feta posible per un poble ignorant, absurd i covard. Tal volta. Malauradament i davan la passivitat de molts valencians, aquestos falcons es quedaran per continuar xuplant-nos la sang sense temps per respirar.
Com dia un gran cantant: "Vivim en un món on ens amaguem per fer l'amor, pero la violència es practica a plena llum del dia". Sols tenim que endollar el televisor per poder observar la veritat evident d'aquest país que afonen els que no volen formar part d'ell, sols els interessa extraure l'essència de les nosta terra, esborrar el somriure dels seus habitants... per convertir en espanyol el que mai a format part d'Espanya.

Regust d'Àngels

New York a cegues deu ser
com fer l'amor amb la teua mirada
com capbussar-me en la teua rialla.
Fer volar aquell secret
que mai em contaren.
Ja m'he cansat de veure
com desapareixes cada dia
entre la penubra infidel de les muntanyes,
tornant-me a deixar sol
com de costum.
Cada matí et torne a veure
pel blau de la mar amb l'esperança a les mans,
l'esperança de no abandonar-me quan arribe la foscor.
Però no importa,
tu produeixes la mort de la llum,
ordenes l'afussellament d'una magnífica vesprada;
per inundar-ho tot,
de gelor, por i foscor.

Cant de canvi

S'obri el migjorn de la mort,
d'una nit posterior maleïda
cuatre genets de foc,
emprenen la fugida,
retornant-te la obrir la ferida.

Ens han tornat a cremar,
tot el verd de la Marjal
ja no queden plantes ni pardals,
sols rates putrefactes.

La raó es confon amb la nit
i a la matinada ja és morta,
tots sabem qui a comés aquest crim,
però si ho diguem serem palla.

Tampoc ens preocupa aquest fet,
tornarem a carregar la pistola,
d'il·lusió, de paraula i de ràbia,
no ens farem enrrere mai més,
tornarem a anar a per ells.

S'obri el migjorn de la mort
d'una reacció inesperada,
els falcons abusius d'aquest món,
han tastat pólvora agra.

 Ara quan el mal ve d'Almansa
ja no ha tots ens alcança.

Ea, id

Si no me quieres,
no te vayas,
mírame agonizar
observa la magnitud de mi dolor,
dolor que causas.

Nunca podrás olvidarme
porque jamás has sabido quien soy,
y siempre perdurará mi dolor.

Sufro por lo inexistente,
imaginando su existencia;
los amores no correspondidos,
son los más queridos.

No lo olvides,
el día de tu adiós,
quítame la vida, por favor.